Vocabulari dels jocs de mancala
A continuació es mostra una llista dels mots més utilitzats pels compiladors, divulgadors i investigadors a l’hora d’explicar les regles dels jocs de mancala. Aquests mots tenen a veure, generalment, amb conceptes molt específics de les mecàniques dels jocs. Altres mots es relacionen per aclarir mals entesos o informacions errònies que circulen per les xarxes socials o internet. Alguns mots poden ser rars i arcaics o agafats d’altres idiomes. Els mots es relacionen en ordre alfabètic en llengua catalana.
Abreviatures:
adj. adjectiu ; adv. adverbi; f. substantiu femení; int. interjecció; m. substantiu masculí; m. i f. substantiu masculí i femení; pl. plural; pron. pronom; v. verb.
acumular: v. Retenir de manera intencionada (o no) fins al final de la partida les llavors introduïdes en un determinat forat propi o de l’adversari. Aquestes no es retiren del tauler, resten al forat i no es poden tornar a sembrar al llarg de la partida. Aquestes llavors comptabilitzen com captures i se sumen a les altres llavors que hagi pogut collir cadascú, segons les regles del joc.
alimentar: v. Obligació, a l'inici del propi torn, de moure el contingut d'un forat propi, segons les regles del joc, de tal manera que arribi alguna llavor al territori de l’adversari quan no disposa de llavors o no pot efectuar un moviment legal i, aleshores, aquest pugui moure en el seu torn.
awari: m. Versió artificial del joc Aualé (Oware / Wari), inventat per científics de la computació.
capturar: v. Collita (de les peces).
cauri: m. Mol·lusc gastròpode marí (Cypraea moneta), de conquilla ovalada, brillant i de color blanquinós que s’usa a mode de peces de joc.
collita: f. Consisteix en la captura d’una o varies llavors contingudes en un o més forats d’acord amb les regles de cada joc. Les llavors es retiren del tauler o es dipositen en el forat magatzem propi si el tauler en disposa.
costat: m.(del tauler o del jugador/a) Al principi d’una partida és equivalent a “territori”. Si el joc es juga a rondes pot passar que el conjunt de forats que pertanyen a cada jugador al principi de la partida, varia. Aleshores, pot passar que forats que estan a l’altre costat del tauler formin part també del nostre territori o a la inversa en funció de les regles del joc.
direcció: f. Sentit devers el qual es mouen les peces de joc: horari (de les agulles del rellotge), o anti-horari (contrari al de les agulles del rellotge).
disposició inicial: f.(de les peces) Disposició obligatòria de les peces al començament de la partida o al començar una nova ronda, si n’hi ha, que varia segons les respectives regles. Hi ha diverses maneres de disposar les llavors en el tauler de joc abans de començar una partida. Per exemple: disposició fixa, disposició opcional.
disposició fixa: f.(de les peces) els jugadors/es comencen amb la mateixa disposició i nombre de llavors.
disposició opcional: f.(de les peces) un dels jugadors o ambdós col·loquen les llavors que els corresponen en el tauler en funció de les regles del joc, segons la pròpia estratègia.
disposició mixta: f.(de les peces) els jugadors/es poden escollir entre diverses opcions per disposar les llavors propies en iniciar una partida. Fins i tot, pot variar el nombre total de llavors necessàries en relació a la disposició inicial escollida.
fase: f. Part diferenciada d'una partida en les que canvia significativament algun aspecte de les regles com, per exemple, introduir llavors reservades.
fila: f. Renglera de forats disposats un al costat de l’altre o un darrera l’altre, habitualment en línia recta, però també en altres disposicions (seguint un patró circular, oval, etc.).
fila exterior: f. Habitualment fa referència a la fila o meitat de la fila, en territori propi, més allunyada de cada jugador en taulers de 3 i 4 files.
fila interior: f. Habitualment fa referència a la fila, en territori propi, més propera a cada jugador en taulers de 3 i 4 files.
forats: m. pl. Solcs o cavitats excavats o dibuixats a terra o en la sorra o tallats en la superfície d’un tauler de fusta o altres materials, dins els quals els jugadors han de distribuir, capturar o emmagatzemar les peces de joc. Solen estar disposats en files paral·leles. En algunes ocasions estan disposats seguint un patró circular o altres patrons. El nombre de files de forats varia segons cada joc.
forat especial: m. En determinats jocs hi ha forats específics que permeten o obliguen fer determinades accions: canviar de direcció, capturar, etc. Pot ser que la posició del forat determini que sigui “especial”, com per exemple si està en un extrem de la fila. Pot ser que la forma del forat determini que sigui “especial”, com per exemple un forat quadrat entre un conjunt de forats circulars. Aquests forats especials acostumen a tenir noms propis.
forat reclamat: m. Tipus de forat “especial”. És un forat creat i bloquejat per acumular-hi el major nombre de llavors fins al final de la partida o per retenir-les fins a torns posteriors. En funció del joc es poden crear i bloquejar forats d’aquesta mena de diverses maneres. Exemple 1: crear-lo al costat de l’oponent però es capturen les llavors acumulades en un forat reclamat creatinas per l'oponent en el propi costat del tauler. Exemple 2: crear-lo al costat de l'oponent i les llavors acumulades pertanyen al jugador/a que l’hagi creat. Exemple 3: cadascú pot crear i bloquejar alguns forats a cada costat del tauler on, en torns posteriors, podrà capturar les llavors contingudes en aquests forats, independentment de qui l’hagi creat.
forat reversible: m. Tipus de forat “especial”. En caure en ells es pot canviar la direcció habitual de la sembrada per la contrària si es produeixen determinades circumstàncies. Per exemple, si el moviment acaba amb captura.
immobilitzar (l'adversari): v. Impedir que l'oponent pugui fer cap moviment. Pot ser una condició de victoria o una estrategia. Segons les regles del joc, la partida o ronda pot acabar quan un jugador/a no pot moure, doncs els seus forats estan buits o contenen llavors solitàries.
joc (de mancala): m. Conjunt de regles que han estat transmeses de generació en generació que conté les parts clau per poder jugar-lo: tipus de tauler, nombre de peces, direcció del moviment, disposició inicial, tipus de sembra i collita, objectiu del joc i com acaba la partida. Els jocs que es reconeixen per uns determinats noms i regles diferents se solen jugar al voltant d'un tauler, a voltes, comparteixen, o no, estratègies, estils i objectius amb altres jocs de mancala.
jocs de dos temps (o dos cicles de sembra): m. pl. Jocs en que cadascú, per torns, sembra sols en el territori propi. La sembra de dos cicles és característica dels jocs de quatre files de forats. Si durant la sembra s’arriba a un extrem de la fila exterior, i encara resten llavors per sembrar, es continuarà en l’altra fila del territori propi (fila interior). Aquest moviment es pot considerar circular i aquesta circulació pot produir-se en sentit horari o antihorari. En alguns jocs de dues files de forats es sembra també sols en territori propi.
jocs gabata (gabeta, gebeta, gebta o gobeta): m. pl. Terme genèric usat per a descriure una sub-família de jocs de mancala tradicionals jugats a Etiòpia i Eritrea.
jocs okwe: m. pl. Terme genèric usat per a descriure una sub-família de jocs de mancala tradicionals jugats al centre-sud i sud-est de Nigèria.
jocs olopon: m. pl. Terme genèric usat per a descriure una sub-família de jocs de mancala tradicionals que juguen els ioruba a Nigèria. "Olopon" significa "tauler" en llengua ioruba. Entre altres, són considerats jocs olopon: Ayo, Jekinje, Jodú, Olowuka, Odú, Sokusowó, Redu.
kalah: m. Joc comercial, conegut popularment als Estats Units i anomenat sovint simplement com “mancala”. El kalah no fou una invenció dels sumeris fa 7000 anys, com afirmava Wiliam J. Champion, Jr. (inventor, l’any 1940 d’aquest joc comercial als EUA). Es tracta d’una variació del joc Dakon, jugat tradicionalment a l’illa de Java, a Indonèsia, al sud-est asiàtic. Tal i com explica l’especialista en jocs mancala Ralf Gering, el joc Kalah (conegut com Kalaha a Alemanya) fou copiat diverses vegades i rebatejat a Alemanya com Conference per la marca comercial Mieg’s l’any 1965; i com Sahara per Pelikan l’any 1976 (també conegut com Jumping Beans). La marca Nokia l’any 2000, va incorporar-lo amb el nom de Bantumi com aplicació per jugar en els seus mòbils. El joc Kalah, doncs, no té orígens africans, malgrat les moltes afirmacions que s’han arribat a fer en sentit contrari, fins i tot, per part del seu inventor.
llavors: f. pl. Peces de joc. Generalment, no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. En general, anomenem “llavors” a aquestes, encara que siguin pedres, peces de fusta, conquilles, cagolles de cabra, cagueles d'ovella o altres objectes… com si fossin fitxes. Cal aclarir que existeixen jocs de mancala que tenen peces amb diverses mides i valors de puntuació.
llavor solitària: f. Fa referència a l’única peça que hi ha, en un moment determinat de la partida, en un o més forats del tauler de joc.
magatzem: m. Forat addicional d’una mida més gran o forma diferent, situat en els extrems o altres parts del tauler. És utilitzat tan per jugar-hi com per emmagatzemar-hi peces. A voltes té una doble funció: d’emmagatzematge i de forat convencional on distribuir les peces, tot i que, en ocasions, només per part d’un dels dos jugadors/es.
magatzem jugable: m. Parlem de magatzem “jugable” quan és imprescindible que el tauler en disposi per poder jugar a un determinat joc de mancala. A l’hora d’explicar les seves regles, s’especifica explícitament i s’indica numèricament amb “+2” al darrera del nombre de files i forats. Per exemple, quan parlem d’un tauler 2x5+2, significa que es tracta d’un tauler de dues files de cinc forats i
dos magatzems (imprescindibles) per jugar-hi. En un magatzem jugable (com indica el seu nom) s’hi pot sembrar. És a dir, s’hi distribueixen llavors com si fos un forat ordinari. Ara bé, les llavors que s’hi dipositen, s’hi acumulen i, generalment, no es tornen a usar per sembrar fins al final de la
partida, a no ser que es capturin i es puguin reintroduir de nou als forats ordinaris en una altra fase de la partida quan es donen determinades condicions.
magatzem jugable permanent: m. Tipus de magatzem que està ubicat, habitualment, en els extrems del tauler, i forma part del cicle de sembra.
magatzem jugable temporal: m. Tipus de magatzem que no té una ubicació fixa. Es crea en situacions concretes en alguns jocs de mancala a partir de forats ordinaris. És a dir, es “transforma” en magatzem temporal on s’hi acumularan llavors.
mancala: m. Terme específic (usat en singular) que es fa servir per a referir-nos a un determinat joc que encara es juga o s’ha jugat a indrets de Turquia, Síria, el Líban, Palestina, Israel i Egipte, en dues files de set forats excavats o dibuixats a terra o tallats en taulers de fusta o altres materials. Es troben variacions d’aquest terme transcrits com mankala, al-manqala, manqala, etc.
mancales m. pl. (jocs de mancala o els mancala): Terme genèric usat per a descriure una família de jocs tradicionals que es juguen, habitualment, entre 2 persones o equips que tenen en comú que utilitzen, habitualment, peces indiferenciades (llavors, cauris, pedretes,...) que són distribuïdes a través d’uns moviments característics, generalment anomenats “sembrar” i “collir” al llarg de diverses files de forats excavats o dibuixats a terra o tallats en taulers de fusta o altres materials, amb l’objectiu, segons les regles de cada joc, de capturar més peces que l’adversari, deixar-lo sense un moviment legal, passar totes les llavors a l’adversari, etc.
moviment (de les peces): m. Tipus de desplaçament de les llavors. És a dir, si les llavors es mouen amb una volta simple o encadenada (múltiple).
partida: f. Sèrie de jugades que formen un joc complet o fins a arribar a un límit definit, marcat per les regles del propi joc. En algunes ocasions es pot acordar el final segons un nombre determinat de peces capturades, segons el nombre de peces que resten al tauler o quan s’esgota un temps determinat encara que hi hagi possibilitats de seguir jugant.
passar gana: v. Quan un jugador es queda sense llavors en el seu territori i es veu impossibilitat per sembrar. En aquesta situació pot succeir que la partida s’acabi o bé que el jugador que ha provocat fer “passar gana” a l’adversari, torni a sembrar i així tantes vegades fins que l’adversari pugui moure. En alguns jocs no està permès fer “passar gana” i, per tant, cal preveure i moure el contingut d’un forat per tal de no provocar la situació esmentada. Aleshores, es diu que cal “alimentar” a l’adversari.
reintroduir: v. Dipositar en el propi territori o en el territori de l’adversari enlloc de retirar del tauler aquelles llavors que han estat capturades en un moviment. És característic de jocs de tres i quatre files de forats, tot i que també en alguns jocs de mancala de dues files, on l'objectiu rau en quedar-se sense llavors en el propi territori i reintroduir les llavors capturades en el territori de l'oponent, o bé, en altres on l'objectiu rau en deixar a l'adversari sense llavors en el seu territori o que es quedi immobilitzat, sense un moviment legal, reintroduint les llavors capturades en el nostre territori.
reserva: f. Peces retingudes en algun forat del tauler o fora d'aquest que s'incorporen per ser usades, segons les regles del joc, en una fase específica de la partida.
retenir: v. Acumular temporalment de manera intencionada les llavors en un forat amb l’objectiu d’aconseguir un nombre determinat i poder fer una jugada concreta. A voltes es diu que un forat està “madur” quan s’ha assolit retenir-hi un nombre concret de peces que permetrà fer una collita important.
rondes: f. pl. Conjunt de partides. Hi ha jocs que es juguen a una ronda i altres a diverses rondes per decidir el guanyador. És a dir, el vencedor/a és qui guanya un determinat nombre de partides.
saltar (o salt obligatori): v. Regla que cal complir en determinats jocs de mancala que consisteix en no sembrar en un o més forats específics o quan es compleix una condició (per exemple, si el nombre de llavors que es prenen per sembrar és 12 o superior. Aleshores, quan es dóna una volta completa, el forat del qual partim s’haurà de saltar i, per tant, quedarà buit).
sembrar: v. Moure les llavors. Consisteix en agafar les llavors d’un forat de la fila pròpia i repartir-les, generalment, una a una en forats adjacents consecutius, tot i que hi ha altres maneres de fer-ho, en funció de les regles de cada joc.
sembra simultània: f. Tipus de sembra. En determinats jocs de mancala es fa una sembrada prèvia a la sembra inicial en torns, com si fos una cursa. Ambdós jugadors/es distribueixen simultàniament les llavors amb sembra encadenada fins que, per exemple, es cau en un forat buit. Qui primer arriba a un forat buit amb la darrera llavor sembrada, tindrà la iniciativa en la sembra inicial per torns.
sentit anti-horari: m. Camí, direcció. Les peces de joc es sembren en la direcció contrària a les agulles del rellotge.
sentit horari: m. Camí, direcció. Les peces de joc es sembren en la direcció de les agulles del rellotge.
sutten: m. Joc preliminar per determinar qui comença a jugar, similar al pedra-paper-tisores, que es fa a la zona lingüística on es parla la llengua priangan, a l’oest de l’illa de Java, Indonèsia. "Sutten" significa "escollir qui fa el primer pas”. Cadascú tria simultàniament un gest per vèncer a l'oponent, escollint l’index, el polze o el dit petit. El dit petit representa a la formiga, el dit index, a l’home, i el polze representa a l’elefant. El polze guanya l’index, aquest al dit petit i el dit petit venç al polze. Així doncs, l’elefant venç a l’home, aquest venç a la formiga i la formiga guanya a l’elefant.
tauler: m. La superfície de joc, ja sigui un tauler de fusta o d’un altre material, una sèrie de solcs excavats a terra o a la sorra, o tallats en pedra viva.
territori: m. Costat del jugador. Conjunt de forats que pertanyen a cada jugador/a al principi de la partida. En moltes ocasions determina el lloc des de on es pot començar a sembrar i on es pot capturar. Es distingeix entre territori propi i territori de l’adversari. En els jocs que es juguen a diverses rondes pot passar que forats que estan a l’altre costat del tauler formin part també del nostre territori o a la inversa. No sempre el territori de cadascú correspon a una filera de forats.
torn: m. Ordre de joc. També es pot anomenar "mà de joc". En els jocs de mancala, generalment, el torn de joc s'alterna entre les persones. Hi ha jocs, però, on cal jugar una fase prèvia simultàniament per determinar l'ordre de joc.
volta o sembra encadenada (o volta múltiple): f. Moviment que en repartir les llavors d’un forat de la fila pròpia, una a una en els forats consecutius, el torn no acaba, és a dir es produeix una cadena de voltes fins que la darrera llavor sembrada cau en un forat buit o en altres situacions especificades en les regles del joc.
volta o sembra encadenada a l'estil indi: f. Moviment de sembrar caracterísitica de molts jocs de mancala del sud de l’Índia i Sri Lanka. En aquest tipus de sembra són els forats que segueixen al forat on ha caigut la darrera llavor sembrada de cada volta els que determinen l'acció següent. Mentre que altres jocs de sembra encadenada que no tenen aquesta particularitat, a l’hora de fer la sembra encadenada ens fixem en el
mateix forat on cau la darrera llavor sembrada de la volta.
volta o sembra simple: f. Moviment que en repartir les llavors d’un forat (habitualment de la fila pròpia), una a una, en els forats consecutius, el torn acaba. La mecànica de sembra simple pot variar significativament les regles pròpies de cada joc segons els següents aspectes, entre altres: si la direcció està determinada o es pot triar, on es diposita la primera llavor sembrada, si es salta o no el forat inicial al fer una volta al tauler, si es comparteix circuit de sembra o cadascú sembra en el seu territori, si la sembra està condicionada (per exemple, si cal "alimentar" a l'adversari, si cal "saltar" determinats forats, si es repeteix torn quan l'adversari/a no té llavors per sembrar, si es juga simultàniament, si es sembren llavors reservades, si es creen forats especials, ...)
volta de bous o bustrofedon: f. Expressió per descriure un tipus de moviment que ha de fer cadascú al seu torn, al sembrar les llavors en els forats del propi territori. Del mot grec βουστροφηδόν, boustrophedon que descriu el recorregut dels bous en llaurar un camp, que giren i canvien de direcció a cada viatge. És a dir, que com l’escriptura bustrofèdica, la sembra encadenada s’alterna en cada fila en direccions oposades, de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta, i de nou, de dreta a esquerra, (en determinats jocs amb 3 files de forats per jugador/a) com en el cas del joc Katro, jugat a Madagascar.
Creus que falta quelcom important? Informa’ns de possibles errors o proposa’ns millores.
© 2024 Jordi Climent Tondo. Tots els drets reservats. Prohibida la reproducció total o parcial del contingut sense permís de l’autor.
MÓN AUALÉ / TOT SOBRE ELS JOCS DE MANCALA
Món aualé 